La llengua portuguesa és coneguda per la seva complexitat, la qual cosa fa que els parlants d'aquesta llengua tinguin els dubtes més diversos, cada dia. Una de les preguntes que es fan és sobre la formació de plurals, paraules i tota l'estructura bàsica. Així, aprofitant el ganxo, ens plantegem la pregunta: si hi ha un plural “enhorabona”, el singular seria “enhorabona”?

Segons la norma culta de la llengua, la paraula “enhorabona”? és un substantiu masculí i una forma plural. Tanmateix, si hi ha la forma plural, també tenim la forma singular. En aquest sentit, el correcte del singular és la paraula “felicitacions”, que va acabar quedant obsoleta i va caure en desús.

S'utilitza per transmetre felicitacions a algú, la paraula “felicitacions” és un substantiu plural. El correcte, en aquest cas, és utilitzar la paraula en plural. Per a això, el determinant que acompanya el substantiu ha d'establir la concordança nominal correcta. Exemples:

• Cantem felicitacions.
• Aquestes felicitacions s'han demorat.
• Vam venir a desitjar-vos felicitacions per un altre èxit.

Felicitacions: origen de la paraula

La paraula “felicitacions” neix a principis del segle XVII, per la preposició “para” unida al substantiu “bem”, donant lloc a la manera com la coneixem. . Així, la preposició “para”, entre molts altres significats, indica propòsit, intenció o direcció, afegit al substantiu “bem”, també carregat de significat.sentits.

D'aquesta manera, l'ús correcte en singular seria “enhorabona”. El que passa és que l'ús d'aquesta paraula en singular –fins i tot reconegut pel Vocabulari Oficial de la Llengua Portuguesa (Volp)– és una forma que va acabar caient en desús.

Aquesta paraula ja no s'utilitza. en llengua portuguesa.únic i això es deu al fet que la llengua portuguesa està sempre en evolució. Tanmateix, Machado de Assis, en el seu llibre “Dom Casmurro” (1899), fa un ús perfecte de la paraula “felicitació” en singular: “(…) aquell estat de l’ànima que es veu en la inclinació de la mata, tocant. el vent, felicitació de la flora universal, aporta sensacions més íntimes i més fines que qualsevol altre.”

Altres exemples

A més de la paraula felicitacions, que apareix en singular en la forma “enhorabona”, la paraula “condol” també presenta la mateixa situació. És una paraula que és antònim de felicitació i que se sotmet al mateix procés. Així, en singular, la forma correcta seria “condol”.

No obstant això, avui dia aquesta paraula gairebé no s'utilitza en singular, encara que estigui registrada, perquè és una forma arcaica davant les noves direccions. per a la llengua portuguesa.

Per tant, sempre que feliciteu algú per qualsevol motiu, la forma correcta serà “felicitacions”. De la mateixa manera, quan cal donar el condol a algú per un motiu trist; la forma correcta sempre està en plural “condol”.