La llengua portuguesa està plena de termes que tenen un so semblant a la llengua oral, però que són diferents en la llengua escrita. És el cas de “houve” i “ouve”, que tenen diferències d'ús, tot i que són maneres correctes d'escriure aquestes expressions. Sobretot, aprendre a adoptar-los correctament és fonamental per mantenir la norma culta de la llengua.

A més, aquest tipus de confusions i errors recurrents afecten la credibilitat del parlant, ja que demostra un vocabulari pobre i uns coneixements escassos. de les regles gramaticals del portuguès parlat al país. En tots els casos, hi ha alguns consells que us poden ajudar a aprendre d'una vegada per totes i evitar confusions en el futur. Obteniu més informació a continuació:

Quina diferència hi ha entre "hi havia" i "ouve"?

En primer lloc, "hi havia" és la forma conjugada del verb estar en la primera o tercera persona del singular, com a part del temps perfecte de l'indicatiu. Escoltar és una de les formes conjugades del verb escoltar, de manera que totes dues són estructures verbals, però tenen significats diferents.

1) Hi havia

El verb estar fa referència a l'acte de passar. , de tenir existència, d'estar present, de fer, tenir lloc, recuperar, jutjar, comportar-se o comprendre. Tanmateix, també es pot adoptar amb el sentit de tenir o existir. En la seva forma verbal impersonal i sense subjecte, significa existir i hauria de serconjugar-se sempre en tercera persona del singular.

Per definició, el verb impersonal és el que no té subjecte, i per tant no es pot utilitzar en plural. Tanmateix, quan se substitueix per verbs com exigir, passar o produir, és possible conjugar-lo, perquè són verbs personals.

En canvi, quan s'adopta com a verb auxiliar, amb un significat equivalent a ter, es pot conjugar en les altres persones de parla. Curiosament, la forma conjugada “houve” en primera persona del singular té un ús inexistent, perquè només es pot utilitzar quan el verb ter té el mateix significat que el verb ter.

En el cas de verbal. locucions, el verb tenir transmet impersonalitat a l'auxiliar, de manera que tots dos romanen en singular. En general, el verb tenir s'adopta normalment amb el sentit d'existir o succeir, però també per transmetre la idea de temps. Consulteu alguns exemples per entendre aquest ús:

• Hi va haver una retallada inesperada de les beques.
• Hi va haver diverses discussions a l'escola a causa d'aquesta notícia sobtada.
• Hi va haver problemes que mai van ser resolts pels poders públics.
• No siguis així, aquí hi va haver accidents a la carretera.
• Que jo sàpiga, els darrers van haver-hi molts robatoris. nit.

2) Escolta

El verb escoltar és la forma conjugada del verb escoltar en tercera persona del singular en present.d'indicatiu o en segona persona del singular de l'imperatiu. Malgrat això, parteix d'un verb irregular que no s'ajusta als models estàndard de conjugació verbal, ja que presenta canvis en les arrels i també en les desinències sempre que es conjuga.

En aquest cas s'utilitza. com a sinònim d'escoltar, percebre, apreciar, acceptar, obeir, seguir, interrogar, considerar i similars. Bàsicament, la definició s'associa tant a la comprensió a través del sentit de l'oïda i de l'audiòfon com a l'acte de parar atenció als sons. En altres contextos, fa referència a l'actitud d'obeir consell, ordre o advertència.

Pot referir-se a l'acte d'atendre en el sentit d'oferir atenció, suport i suport. En el sentit de Síndic de Greuges, està relacionat amb la tasca que fan aquest tipus d'òrgans de suport als membres d'una institució.

En l'aspecte legal, l'escolta va lligada a la idea de rebre una declaració, consultant o escoltant els testimonis. Com a verb intransitiu, és una manera de ser retret, increpat o increpat. Mireu alguns exemples per solucionar aquests usos:

• Sento les converses dels veïns darrere de les portes.
• Saps qui escolta les queixes dels alumnes?
• Qui escolta més, pot entendre millor el contingut.
• Escolta molt bé, però és terrible per donar consells.