Les 9 paraules que van desaparèixer de la llengua portuguesa i no en teníeu ni idea són termes que han caigut en l'oblit a causa de la transformació constant de la llengua. Com a llengua viva apareixen diàriament diversos argots, però els canvis en els acords ortogràfics al llarg de les dècades.

Per tant, la llengua utilitzada pels nostres avis o fins i tot per escriptors clàssics com Machado de Assis és vista com a clàssica, tradicional. o erudits.

En conseqüència, van ser substituïts per versions actualitzades i més modernes, amb significats semblants. Vegeu alguns exemples a continuació:

Paraules que van desaparèixer de la llengua portuguesa

Vossa Mercê

La primera paraula que va desaparèixer del portuguès La llengua és o "Vossa Mercê", un pronom de tractament originari de Portugal per dirigir-se o referir-se a les autoritats.

A mesura que la formalitat es feia cada cop menys necessària, les inflexions de la paraula van canviar. na en el tradicional você.

Assunar

Un altre cas que va patir una transformació va ser la paraula “assunar”, una paraula molt antiga amb el mateix significat que “ unir “ .

Lero-lero

Antigament, l'expressió “lero-lero” també s'utilitzava com a sinònim de “ xerrada “, però va acabar caient en desús i termes com “parlar” o “papinho” es van fer més populars.

Borocoxô

De la mateixa manera, elL'expressió nord-est “borocoxô” s'utilitza principalment a la regió, però abans tenia un àmbit nacional.

Amb el mateix significat que “ estar trist , enfadat o sense energia”, és es pot dir simplement que la persona està trista en lloc de dir que està trista.

Supimpa

Un altre cas popular és la paraula “supimpa”, que potser haureu sentit dels vostres avis o oncles grans. .

A l'època de la infància i la joventut d'aquesta generació, aquest era l'argot més popular per dir que alguna cosa era “ cool “, així com el posterior “cool” que va aparèixer més tard, però també ha caigut en desús.

En una forma més rara, però també com a adjectiu, la supimpa acostuma a utilitzar-se sobretot en situacions de sorpresa o per descriure àpats. Per tant, es pot associar amb el sabor, el condiment o el gust d'un plat concret.

Chumbrega

Rara i desconeguda és la paraula “chumbrega”, escrita també com a “xumbrega”. Malgrat l'etimologia de la paraula que prové del cognom d'un militar alemany, al Brasil, es va adoptar com a adjectiu per dir que alguna cosa és "dolent, normal o avorrit ".

No obstant això. , va perdre lloc per a altres termes, com ara “paia”, que representen el mateix.

Fins i tot hi ha un verb per a aquesta expressió, anomenat “ chumbregar “. En aquest cas, es refereix a l'esdeveniment d'alguna cosa que "va anant sosa o dolenta", com ara un àpat que perd el seu atractiu.o una festa que ja no és divertida.

Tal és la complexitat d'aquella paraula que va desaparèixer, que encara existeix el plural, “chumbregas”, per a diverses coses particulars que són corrents.

Munheca.

La paraula "munheca", al seu torn, s'utilitzava tant com a referència a una "persona barata, barata o avar ", com per referir-se a una part específica de l'ésser humà. cos, el puny .

Actualment, l'expressió "mà de vaca" és més popular, però no perd el sentit que la persona està lligada als diners i egoista.

Casa de la mare Joana

Encara hi ha paraules que només tenen sentit com a expressions, per exemple, casa de la mare Joana. S'utilitza popularment per parlar d'"un lloc on tothom governa, amb un desastre extrem i sense propietari ni normes", és un terme comú que diuen les mares.

Convescote

Eng Finalment, el l'última paraula d'aquesta llista és "convescot". Amb l'etimologia en la unió de les paraules “convivència”, “invitació”, “escoltar” i “escolta”, l'expressió s'utilitza com a referència a un pícnic , àpat o qualsevol tipus de sortida que es faci. en un lloc obert.

Tradicionalment, s'espera que els assistents portin algun menjar o beguda per contribuir.

En sentit figurat, convescote encara es refereix a un àpat o una ocasió solemne, que s'organitza. per atendre una gran reunió.nombre de convidats.

Perper exemple, un banquet organitzat per un personatge públic o un gran ball organitzat pel govern local a les ciutats rurals.