Sovint, quan necessiteu inserir un o altre terme portuguès en una frase, és habitual sentir un cert dubte sobre la seva grafia correcta. La raó és el fet que el portuguès és una llengua considerablement extensa pel que fa al seu vocabulari, i plena de regles i excepcions quan es tracta de la seva gramàtica. Un dels exemples més senzills per a aquest tipus de casos és la confusió entre “incert” i “inserir”: quina seria la versió correcta? I què vol dir cada terme?

Fer confusió entre paraules molt semblants, la majoria de vegades diferenciades per una sola lletra, és un esdeveniment al qual ja estan acostumats molts parlants de llengües. Tanmateix, és important tenir en compte que, tot i que els dos termes existeixen en portuguès, tenen significats diferents, i s'han de tractar com a tal.

Per entendre més sobre el tema, comproveu a continuació quin és el diferència entre “incert” i “inserit”, i com utilitzar-los correctament en una frase, per no tornar a cometre el mateix error.

Què és incert?

“Incert” és paraula utilitzada popularment pels parlants per referir-se a quelcom que literalment no està bé, és a dir, que no està definit, inconstant o dubtós. L'adjectiu es forma per derivació del prefix, afegint el prefix “-in” a la paraula “certo”, formant així in+certo.

Aquest prefix és d'origen llatí, i significa una negació, que ell fafent que el terme sigui sinònim de tremolós, ambigu, indecís, vacil·lant, arriscat, perillós, entre d'altres esmentats anteriorment.

Consulta alguns exemples de frases amb la paraula següent:

• La destinació és incert, i sense saber-ho demà, hem de continuar fent el que ens agrada.
• No vull fer servir aquest cotxe, perquè he trobat incert el lloc on vas fer la darrera inspecció.
• Encara és incert, incert com tornarem a casa, ja que el cotxe es va avariar durant el camí.

Què és inserir?

A diferència de "incert", "inserir". ” és una paraula poc utilitzada pels parlants de la llengua portuguesa, i fa referència principalment a quelcom que s'ha inserit. L'adjectiu té el seu origen en el terme llatí “insertus”, i s'ha d'escriure sempre amb “s” a la segona síl·laba.

Alguns dels seus sinònims s'insereixen, introdueixen, s'introdueixen, es posen, inclouen, insito. , roscat , encastat, entre d'altres. A continuació, consulteu exemples de l'ús del terme a les frases:

• Els articles encara no s'han inclòs a la llista de feina final.
• El vostre nom no s'ha inclòs a la llista de llocs de treball. llista, i no et deixarem passar fins que algú resolgui la situació.
• Els llibres ja s'han posat a les prestatgeries, i tot està al seu lloc.

Paraules homòfones

Les paraules “incert” i “inserir” tenen la mateixa fonètica, és a dir, la mateixa pronunciació, però el seu significat i grafia són diferents. aquest tipus de termes'anomena homòfon, i en portuguès hi ha una sèrie d'exemples del fenomen. "Homòfon" és un terme format per la combinació de "homo" (igual) i "fals" (so).

Consulta alguns homòfons a més de "incerta" i "inserir":

• Preus i pressa: fixar un preu significa establir un preu. Presa vol dir accelerar;
• Asso i acer: asso és la conjugació del verb enfornar. L'acer és ferro amb aliatge de carboni;
• Bucho i boix: tripa és un terme que s'utilitza per referir-se a l'estómac. El boix és un arbust;
• Cento e sito: cent és cent. Sento és la conjugació del verb seure;
• Xèc i xec: xec és l'ordre de pagament. El control és un moviment d'escacs;
• Reparació i concert: reparar és una reparació. El concert és l'obra musical.