La realitat dels parlants portuguès, la majoria de les vegades, es pot resumir en una sola paraula: dubtes. En ser tan plural i elaborat fins al més mínim detall, ple de regles i excepcions, no està malament dir que el portuguès pot suposar molta feina, tant per a qui l'està aprenent com per a vells coneguts. Entre tants dubtes, no deixa de ressorgir un dels més populars: l'ús de dolent o dolent.

Aquesta és una de les preguntes més insistents del món de la gramàtica brasilera. Certament, la majoria de la gent s'ha preguntat, almenys una vegada, quan seria correcte utilitzar cadascun dels termes, però encara que aquesta pregunta espanta molts parlants, amb una mica de reflexió, es fa senzill començar a distingir les paraules.

Per entendre més sobre el tema i, finalment, saber la diferència entre dolent o dolent, fes un cop d'ull a alguns consells a continuació per corregir la idea a la teva memòria.

Sabeu quan utilitzar-lo dolent o dolent

En primer lloc, cal tenir en compte que les dues formes existeixen i són correctes: ambdues dolentes amb “u” i dolentes amb “l”. La diferència és que s'utilitzen per a finalitats específiques, tot i que fonèticament són idèntics. En semàntica, es fa més senzill triar l'ortografia correcta.

Una de les maneres més fàcils d'utilitzar els termes correctament és contrastant els seus antònims. Mentre que mal és un adverbi, antònim de bo, dolentés un adjectiu, antònim de bé. Mireu un exemple:

• "Els governants van fer un mal ús dels diners del poble". En aquest cas, dolent és l'antònim de bo;
• “L'estudiant va marxar perquè es trobava malament”. Aquí, mal és l'antònim de bo.

La paraula dolenta

Aquest terme prové del llatí “malu”. Normalment s'utilitza per referir-se a alguna cosa que no té bona qualitat, o a un individu que fa coses dolentes, o qualsevol altre significat que es pretengui qualificar. També pot ser sinònim de maleducat, incorrecte, maliciós, difícil, nociu, indecent. Per tant, ella és un adjectiu. Per entendre-ho millor, mireu altres exemples:

• “Márcio és un mal empleat.”
• “El passadís del setè pis fa mala olor.”
• “El motor del cotxe va funcionar malament.”
• “És un home dolent.
• “Traieu-vos de la ment els mals pensaments.”
• “Aquesta és una persona que viu de mal humor.”
• “El nen no va ser mai més que un mal estudiant.”

La paraula mal

L'adverbi mal, també Prové de El llatí, de “mascle”, s'utilitza per indicar quelcom que s'ha fet malament o incorrectament. És el sinònim de incorrectament, negativament, indegudament, incorrectament, entre d'altres. També pot ser un substantiu, que indica malaltia, malaltia, angoixa, fàstic, mal o qualsevol cosa que sigui perjudicial o perjudicial. Alguns exemples són:

• “Ellva fer la seva tasca extremadament malament i va marxar de pressa.”
• “El pacient pateix una malaltia incurable.”
• “De seguida que va sonar el timbre, els alumnes ja corrien cap a casa. ”
• “El mal de la societat moderna és la violència urbana.”
• “Necessito descansar, últimament he dormit malament.”
• “Ho vaig fer molt malament. a l'última prova que vam fer."
• "Pere va néixer per al mal."

Oralment, cada terme s'ha d'identificar en funció del seu context i després escollir quin significat assignar-li. les paraules. En la modalitat escrita, però, l'ortografia correcta ja és capaç de garantir una bona comprensió del missatge.

La confusió, al seu torn, és un problema habitual pel fet que les dues paraules es pronuncien de la mateixa manera. , però escrit de la mateixa manera, diferent, amb diferents significats. Aquestes característiques els classifiquen com a homòfons, un fenomen força comú en la llengua portuguesa.

Altres exemples d'homòfons són tarde (lloc posterior) i Traz (verb portar), cem (numeral) i sem (indicació). de manca) ), veu (so humà) i tu (pronom personal).