L'idioma portuguès és prou gran que diverses de les seves paraules tenen una grafia específica, però tan específiques que sempre semblen tenir una o altra captura. Normalment, la manera correcta d'escriure-les, aplicar-les i parlar-les pot generar grans dubtes a la ment de la gent, sobretot quan són tan semblants. Aquest és un cas de descripció i discreció: com que són tan semblants, es poden utilitzar de manera incorrecta.

Els dos formats, malgrat la seva similitud, no poden ser més diferents. Tant la descripció com la discreció existeixen, de manera que ambdues formes són correctes. Tanmateix, s'han d'utilitzar en situacions concretes, i això fa necessari conèixer el significat real de cadascun d'ells, evitant les desviacions lingüístiques a l'escriptura. Per això, apreneu avui la manera correcta d'escriure cada terme en les ocasions ideals.

La manera correcta d'utilitzar "descripció" i "discreció"

Què és la descripció?

La descripció és l'acció de descriure o informar d'alguna cosa amb detall. El substantiu femení està relacionat amb el verb descriure, i alguns dels seus sinònims són informe, detall i exposició. Fes una ullada a algunes frases d'exemple amb aquesta paraula:

• La descripció de l'últim llibre que vaig llegir és el que em va fer comprar-lo.
• Ens hauríem de fer una descripció a la prova d'escriptura.
• Insereix al teu currículum una descripció del teu perfil professional.
• La Julia va fer undescripció de l'home que et va robar la cartera a la comissaria.
• Segons la teva descripció, és probable que la persona que t'ha robat la bicicleta sigui el teu veí.

Què vol dir discreció. ?

La discreció representa la qualitat de ser discret. Procedent del llatí “discretione”, el substantiu femení té com a sinònims modèstia, contenció i reserva. Les persones que no criden l'atenció i no cometen excés solen actuar amb discreció, o ser discrets. Aquests són alguns exemples:

• La Maria hauria d'haver actuat amb discreció a l'hora de parlar amb els sospitosos.
• En el seminari d'història, l'Ana va exposar el tema amb discreció.
• Avui dia, actuar amb discreció a la feina o en l'àmbit professional és essencial.
• Segons el meu advocat, el tema es tractarà amb discreció.
• La discreció es manté quan algú no parla i això no revela tant sobre la seva missió.

Termes sinònims

Descripció i discreció són termes sinònims. Això vol dir que són semblants en ortografia i pronunciació, però tenen significats diferents. Altres exemples de termes paronímics són:

• Babador i babadouro: babador és l'agent, o el que baveja. Babadouro és el lloc on baveu;
• Bimensual i bimensual: bimensual s'utilitza per informar d'alguna cosa que passa dues vegades en el mateix mes. Bimestral s'utilitza per a alguna cosa que passa cada dos mesos;
• Caça i caça: caçasignifica atrapar o matar alguna cosa. Cassar vol dir anul·lar, anul·lar.
• Shorts i lligar: un curt és una peça de roba, com uns pantalons curts. Una penyora és una garantia o penyora d'alguna cosa;
• Càmera i càmera: la càmera també es pot utilitzar per referir-se a un dispositiu que capta i redueix imatges, però és preferible representar espais tancats. La càmera, en canvi, només s'ha d'utilitzar per a aparells òptics;
• Cèl·lula i cadira: una cel·la és una petita habitació, com per exemple per als presos i els quarters de monges i frares. Ja la sella és l'arnès del cavall;
• Cens i sentit: el cens és un allistament i recompte general de la població. Tenir sentit, al seu torn, és tenir judici, comprensió;
• Cerció i serrat: la boira és el fenomen de la boira o la boira. Serrar és l'acte de tallar i serrar.
• Salutar i saludar: una salutació s'anomena salutació. La longitud és l'extensió i la distància d'alguna cosa.
• Ajornar i ajornar: ajornar significa complir una petició. Diferir és diferenciar, divergir.